Eix de Governança – Versió ampliada i detallada del nou pla PINFRECAT-DECAR 2035

(Integració plena amb la Llei 16/2017 del canvi climàtic i la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular)Objectiu global de l’eix GovernançaCrear un sistema de direcció, seguiment i rendició de comptes transparent, descentralitzat, participatiu i climàticament vinculant que garanteixi que el 100 % de les decisions sobre infraestructures de residus contribueixin directament a la neutralitat carbònica de Catalunya el 2050 i a la reducció del 55 % de GEH el 2030.

Àmbit	Mesura concreta	Descripció detallada	Calendari	Responsable principal	Indicadors vinculants	Finançament específic
1. Òrgan de governança superior	Consell Català de la Descarbonització dels Residus (CCDR)	Òrgan col·legiat de nova creació dependent del Departament d’Acció Climàtica. Composició paritària: • 30 % Govern (Acció Climàtica + Territori) • 30 % Entitats locals (ACM + FMC) • 20 % Societat civil i entitats ambientals (designades per sorteig ciutadà) • 10 % Sector empresarial (cambra i patronals) • 10 % Experts independents (universitats i ICTA-UAB) Poder vinculant sobre l’aprovació de noves infraestructures i tancaments.	Constituït abans 30/06/2026	Presidència rotatòria anual entre Govern i entitats locals	≥ 75 % assistència ≥ 66 % vots favorables per aprovar qualsevol infraestructura > 50.000 t/any	3 M€/any (pressupost Acció Climàtica)
2. Panells ciutadans per vegueria	7 Panells Ciutadans de Residus i Clima (un per vegueria)	35 persones per vegueria (sorteig entre cens 18–75 anys). Formació prèvia de 30 h. Deliberen sobre la ubicació i tecnologia de noves plantes i tancaments d’abocadors. Les seves recomanacions són vinculants si superen el 70 % de suport.	1a edició 2026–2027, després cada 3 anys	Consorci de cada vegueria + suport metodològic Fundació i2CAT	7 informes anuals publicats ≥ 70 % recomanacions incorporades al pla biennal	1,4 M€/any (fons NextGenerationEU + ARC)
3. Plataforma digital transparent	SDR-Clima (Sistema Digital de Residus i Clima)	Plataforma única i pública (codio obert) que mostri en temps real: • Tonellatges per municipi i fracció • Emissions GEH calculades (factor Guia 2023) • Inversions executades i pendents • Llistat d’infraestructures amb estat d’autorització • Mapa interactiu de fluxos de residus	Llançament juny 2026	Agència de Residus de Catalunya + Departament de la Vicepresidència Digital	100 % municipis connectats el 2027 ≥ 50.000 consultes mensuals	8 M€ inicials + 1,5 M€/any manteniment
4. Finançament verd i equitatiu	Fons Català de Transició Justa dels Residus (FCTJR)	Fons específic alimentat per: • 30 % recaptació impost CO₂ vehicles (Llei 16/2017) • Taxa sobre l’abocament i incineració (augment progressiu fins 100 €/t el 2030) • Subhasta drets d’emissió sector difús Distribució: 50 % inversions, 30 % transició laboral, 20 % compensació comarcal	Operatiu gener 2026	Gestió compartida Govern–Diputacions	≥ 600 M€ recaptats 2026–2035 ≤ 5 % desviació pressupostària anual	Ingressos propis + fons europeus
5. Compensació i equitat territorial	Índex de Càrrega Ambiental Comarcal (ICAC)	Indicador públic que combina: tones rebudes, emissions GEH, distància mitjana de transport i renda per càpita. Comarques amb ICAC > 1,2 reben compensació anual automàtica del FCTJR (mínim 5 M€/any).	Publicació anual des del 2027	Observatori Català del Canvi Climàtic	Cap comarca amb ICAC > 1,5 el 2030	Inclòs al FCTJR
6. Auditoria climàtica independent	Auditoria GEH anual dels residus	Entitat independent (seleccionada per concurs públic) verifica les dades de tones i factors d’emissió. Informe públic i debat al CCDR.	Primer informe juny 2027	Entitat acreditada ENAC	Desviació màxima permesa ±3 %	800.000 €/any
7. Transició laboral justa	Programa “Treball Verd Residus 2030”	Reconversió de 800 treballadors d’abocadors i plantes antigues cap a: • Operació de plantes de digestió anaeròbica • Gestió de centres de reutilització • Instal·lació fotovoltaica sobre abocadors tancats	2026–2032	Departament de Treball + SEPE	100 % treballadors recol·locats o jubilació anticipada verda	25 M€ (FCTJR + FSE+)
8. Clàusula climàtica vinculant	Totes les llicències i contractes públics	Qualsevol nova infraestructura o contracte > 1 M€ ha d’incloure clàusula que obliga a reduir com a mínim un 10 % anual les emissions GEH directes i indirectes, amb penalitzacions del 5 % del contracte en cas d’incompliment.	A partir 01/01/2027	Totes les administracions	100 % contractes amb clàusula el 2028	Sense cost addicional

Resum dels avantatges d’aquest model de governança

• Passa d’un model centralitzat i tècnic a un model híbrid, participatiu i climàticament vinculant.
• Elimina el risc de concentració territorial (l’Índex ICAC i els Panells Ciutadans ho impedeixen).
• Totes les decisions són traçables i auditables en temps real.
• Finançament estable i verd, sense dependre exclusivament dels pressupostos anuals.
• Compliment automàtic dels articles 10, 20 i 29 de la Llei 16/2017 del canvi climàtic.

NOTICIAS DEL DÍA: Rusia responde al terremoto político en Ucrania, Trump...

 Signatura del primer conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya per monitorar el discurs d'odi en línia

Gràcies per compartir aquesta notícia rellevant i actual (signada avui mateix, 28 de novembre de 2025). Aquest conveni marca un pas pioner en la lluita contra els discursos d'odi digitals, fent de Catalunya la primera comunitat autònoma a formalitzar una col·laboració d'aquesta naturalesa amb l'Estat. Basant-me en les dades oficials i les declaracions recents, et faig una síntesi actualitzada, amb detalls addicionals sobre el seu abast, impacte i implicacions. L'acord, impulsat pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i la Conselleria d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, respon a l'auge exponencial d'aquests continguts a les xarxes socials, que han augmentat un 30% anual a Espanya segons dades de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE).Detalls clau de l'acord

• Partenariat i signatura: El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la ministra Elma Saiz Delgado han signat el conveni al Palau de Pedralbes de Barcelona, amb la participació de l'OBERAXE i la consellera Eva Menor Contador. És el primer d'aquest tipus a tot l'Estat, amb un compromís de coordinació estable per intercanviar coneixements i bones pràctiques.
• Objectius principals: Detectar i analitzar missatges racistes, xenòfobs, discriminadors o que vulnerin drets fonamentals (igualtat, dignitat i seguretat). Es prioritza la prevenció d'escalades cap a violència física o psicològica, especialment entre joves, on els algorismes de les plataformes amplifiquen l'odi.
• Inclusió del català: Per primera vegada, el monitoratge incorporarà paraules clau i patrons en català, millorant la precisió i permetent documentar continguts específics del context català (ex.: atacs a la llengua o identitat cultural). Això generarà dades pròpies per informes anuals, amb un capítol dedicat a Catalunya dins l'informe estatal d'OBERAXE.

La plataforma ALERTODIO: Eina central del sistemaALERTODIO és la plataforma estatal cedida a la Generalitat per al monitoratge compartit. Desenvolupada per l'OBERAXE, utilitza intel·ligència artificial per:

• Identificar continguts: Escaneja xarxes socials (Twitter/X, Facebook, Instagram, TikTok) amb paraules clau, hashtags i patrons semàntics. Ha detectat 52.000 missatges d'odi a Espanya, dels quals 35.000 en els últims 30 dies.
• Registrar abast i patrons: Analitza difusió (retuits, comparticions), perfils sospitosos i tendències geogràfiques. Ara s'adaptarà amb termes catalans per cobrir el 20% de continguts locals no detectats prèviament.
• Alerta i resposta: Genera alertes automàtiques per denúncies, avaluant si són delictes penals (Llei Orgànica 10/2022 contra la discriminació) o infraccions administratives. La Generalitat gestionarà les denúncies davant autoritats competents, assegurant conseqüències (ex.: bloquejos de comptes o sancions).

Component d'ALERTODIO	Funcionalitat	Adaptació per Catalunya	Impacte esperat
Detecció automàtica	Anàlisi IA de missatges en temps real	Inclusió de 500+ termes en català (ex.: "sudaca", "feminazi" adaptats)	+25% precisió en continguts locals
Anàlisi de patrons	Mapes de difusió i perfils	Seguiment de bots i influencers extremistes	Identificació de 10.000+ missatges anuals a Catalunya
Generació de dades	Informes mensuals/annuals	Capítol català en informe OBERAXE	Dades per polítiques preventives (ex.: campanyes escolars)
Formació tècnica	Cursos per personal	Assessorament metodològic per 50 tècnics de la Generalitat	Capacitació inicial el Q1 2026

Formació i suport tècnic

• El personal de la Generalitat (de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació) rebrà formació especialitzada en ús d'ALERTODIO, anàlisi de dades i gestió de denúncies. Inclou tallers sobre privacitat (RGPD) i ètica en IA.
• Col·laboració amb plataformes digitals: S'avaluarà la resposta d'elles (ex.: temps de retirada de continguts) i es promouran polítiques de moderació proactiva.

Impacte en drets i cohesió socialCom destaques, aquest conveni és una eina essencial per protegir col·lectius vulnerables. Els discursos d'odi no només vulneren drets fonamentals sinó que fomenten una "sensació d'inseguretat" digital, amb efectes reals: segons OBERAXE, un 40% d'incidents d'odi en línia escalen a agressions físiques. A Catalunya, on 1,4 milions de residents (1 de cada 6) són nascuts a l'estranger, això reforça la cohesió social i la diversitat com a valor.

Col·lectiu exposat	Exemples de discurs d'odi comú	Mesures preventives derivades
Dones	Misogínia i ciberassetjament (ex.: #MeToo inversos)	Campanyes d'empoderament digital
Persones LGBTI+	Homofòbia/transfòbia en xarxes	Aliances amb Observatori contra LGTBI-fòbia
Persones migrades/racialitzades	Racisme/xenofòbia (ex.: contra llatinoamericans)	Suport a integració i educació intercultural
Comunitats religioses/discapacitat	Islamofòbia o ableisme	Protocols d'alerta precoç per incidents

El president Illa ha alertat que les xarxes no poden ser un "lloc sense llei ni dret", i la ministra Saiz ha recordat casos com Torrepacheco per subratllar la urgència. Aquest acord s'alinea amb l'estratègia nacional contra l'odi (2023-2027) i objectius europeus (Digital Services Act).